T'ESTIME, T'ESTIMO, T'ESTIM...

Segur que escoltant aquestes magnífiques cançons sabeu dir d'on són els grups... Gaudiu de la música!

VENTALL CULTURAL I LINGÜÍSTIC

Avui hem parlat a classe sobre el ventall de cultures i llengües d'Europa. Amb aquestos entretinguts articles de la revista Eureka aprendreu encara més sobre les llengües al món, com ara quantes llengües es parlen a Suïssa, com va existir una llengua que només parlaven les dones o fins i tot com funciona el llenguatge de les màquines!

Quin idioma es parla a Suïssa?

Nushu: la llengüa que només coneixien les dones

El llenguatge de les màquines

Des de la següent imatge accedireu al mapa lingüístic d'Europa on veureu detalladament la diversitat lingüística.

Imatge extreta de Bibiloni.cat

I ara, a demostrar tot el que sabeu sobre les llengües d'Europa! 

 A treballar!

EN QUANTS IDIOMES SOU CAPAÇOS DE DIR HOLA?

ELS VOSTRES ESQUEMES SOBRE ELS ESTATS, BONA FEINA!

Merberling Nazaret Díaz Adón

Per Rodrigo Javier Barrios Ozuna

Per Daniel Alejandro Vera Soto

Per Ángel Ribas Peregrina

Per Daniel Molina Ballesteros

OBLIGACIONS, RESPONSABILITATS I... ONGS

REFLEXIONS SOBRE EL PRIMER TRIMESTRE

Rodrigo Barrios

Merbeling Nazaret Díaz

CANVI DE DISSENY

Entre Nazaret i Rodrigo han actualitzat el disseny del bloc, esperem que us agradi i acceptem noves propostes!

PARLANT DE METÀFORES...

El cartero y Pablo Neruda és una pel·lícula de l'any 1994 dirigida per Michael Radford i basada en la novel·la homònima d'Antonio Skarmeta.

La història intenta connectar dos móns: un el de la literatura representat per Pablo Neruda i altre el de la gent comú que viu el dia a dia, representat pel carter, Mario, qui se sent fascinat pel poeta.

Neruda ensenya el carter a utilitzar la metàfora com a instrument de seducció mentre que ell rep a canvi l'impuls vital per continuar en el seu exili...

LES PERSONES QUE MÉS ADMIREU

 

ELS ACCENTS, ENCARA SE'NS RESISTEIXEN?

Com que sembla que algú de vosaltres ha declarat la guerra als accents, intentarem posar una mica de pau.

Abans d'entrar al camp de batalla feu aquest exercici autocorrectiu, només es tracta de calçar-vos bé, identificar correctament la síl·laba tònica és capdal per poder accentuar bé.

Ara, repasseu els diftongs i demaneu-me qualsevol dubte que tingueu.

Realitzeu a casa aquestos exercicis i lliure-me'ls a classe, així us els podré corregir:

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare                comite                 mossen               cafe                        apren

enten                   pure                       ale                         pages                    impres

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe

consome             congres               gairebe                fare                       interes

aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos

espos                   preso                    arros                     coto                      refos

exclos                   allo                        pero                      sino                      curios

talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei             olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

I per últim, repasseu els exercicis fets a classe i si encara penseu que heu de treballar més sobre el tema feu amb calma aquest dossier i anem comentant-lo, mentre guanyem la batalla als accents.

CLIMES DEL MÓN: MAPES INTERACTIUS I ACTIVITATS

Cliqueu sobre la imatge per accedir a mapes interactius on veureu les diferents zones climàtiques i també on podreu realitzar activitats de reforç.

COM FER UNA PREDICCIÓ METEOROLÒGICA

Segueix els passos següents:

1.-Busca icones que representen els principals fenòmens meteorològics que puguem trobar en la nostra comunitat, o millor encara inventa-te-les tu.

2.-Recorda que una predicció meteorològica serveix per informar del temps que tindrem en les pròximes hores o dies. Has de ser rigorós i aportar la màxima informació. Per això hauràs de tenir en compte les següents dades:

●Predicció en general

●Incidències en territoris de l’interior

●Incidències en territoris de la costa

●Incidències al nord, al centre i al sud

●Probabilitat de pluges

●Temperatures màximes i mínimes

●Evolució al llarg del dia

●Vent, direcció i força, la rosa dels vents

●Estat de la mar

I no cal dir que hauràs de tenir també unes certes nocions de geografia (de la teua Comunitat, coneixent-te les comarques i les seues capitals, o les altres comunitats autònomes, si amplies la teua predicció a tot el territori espanyol). Vols repassar-ho?

3.-Redacta la teua predicció tot utilitzant els recursos lingüístics adients.

4.-Revisa el text i comprova que està complet i que no tens cap falta d’ortografia.

Observa el mapa de les Illes Balears que trobaràs en aquest enllaç i ompli els buits que trobaràs en aquesta predicció del temps:

Bon dia.

Avui, el temps a  serà un tant  . A les del nord hi haurà possibilitat de , mentre que a Formentera no hi ha previsió de ______________.  En tota la  apareixeran a primeres hores,  matinals que tendiran a  a mesura que avanci el dia. Les  baixaran, podent arribar en alguns llocs de l’interior a zero. Serà un dia d’  , molt típic d’aquesta  de l’any.

Gràcies per la seua atenció i que tinguen un bon dia.

TEXTOS PREDICTIUS

Totes les prediccions fan pronòstics sobre fets que poden ocórrer o potser ocorrreran. Però no tots els textos predictius són del mateix tipus. Tots expressen anticipacions d’esdeveniments que poden esdevenir en un futur més o menys immediat però alguns parteixen de dades més objectives i d’altres de subjectives. En podem diferenciar tres:

-De caràcter personal o professional. Quan parlem sobre el que ens pot arribar a passar en la vida, sobre el que desitgem o el que temem que ens puga esdevenir.

-D’altres anuncien sense basar-se en cap dada tècnica o científica que ens passarà durant la setmana, el mes o fins i tot durant tot un any: estem parlant dels horòscops, la quiromància, les cartes astrals…

-Però d’altres es basen en observacions científiques que exigeixen un elevat nivell d’estudis i molta dedicació i que parteixen de dades fiables com són els anuncis dels resultats electorals, les previsions de catàstrofes naturals o simplement quin temps ens farà demà.

És molt important saber utilitzar les estructures gramaticals adequades per tal que el text que estem expressant diga realment el que desitgem que diga. Aquestes serien les fórmules lingüístiques que hauríem d’utilitzar per confeccionar textos predictius amb la màxima correcció:

segur

Futur:

probable

-Si el que anem a fer és la predicció d’un fet que estem segurs que ocorrerà hem d’usar:

1.-Si el fet és immediat caldrà utilitzar l’expressió d’immediatesa

estar a punt de + infinitiu.

Exemple:

"Està a punt de ploure."

2.-Si pel contrari sabem que ocorrerà en un futur pròxim o llunyà haurem d’emprar

el futur d’indicatiu.

Exemple:

"Demà anirem al cinema."

"L’any que ve farem 4t d’ESO."

-La predicció d’un fet que és probable que ocorrega s’expressa amb:

-Adverbis i locucions: segurament, probablement, potser, és possible que, etc… + verb en present d’indicatiu o de subjuntiu o en futur.

Exemple:

"Probablement nevarà a la Vall de Gallinera."

"És possible que demà vages al cinema."

"La falda segurament em vindrà llarga." 

-Les perífrasis de probabilitat:

●Verb deure + infinitiu.

Exemple:

"Devia ser dimarts quan es va assabentar de la notícia."

●Verb poder + infinitiu.

Exemple:

"Si estudies pots arribar a aprovar."

TEMPS, CLIMA... I MAPES METEOROLÒGICS

Cliqueu en la previsió meteorològica d'avui per treballar sobre el temps i el clima i endinsar-nos en els mapes meteorològics.

Si voleu aprofundir sobre els conceptes per treballar el mapa meterològic pitgeu aquí

DADES CLIMATOLÒGIQUES AEMET

Pitgeu aquí per accedir a la pàgina oficial de la pàgina estatal de meteorologia i a les dades climàtiques.