dimarts, 24 de març de 2015

QUÈ ÉS PER A MI L'ESO?


Avui hem reflexionat a classe sobre què significa per vosaltres l'ESO, aquí deixem les vostres petites reflexions:




Josep Riera Marí:

Per mi l’Eso són 4 anys d’estudis durs i es fa molt llarg. De primària a l’Eso hi ha un gran canvi, ja que ens hem d’adaptar, els exàmens són molt diferents, els professors són més exigents. La definició de l’ESO és un canvi a l’exigència.


Daniel Sebastian Quituizaca Jimènez:

Per a mi l’ESO és una etapa de la vida que no la  soportes ni tu . Es molt angoixant: amb els estudis , els professors i classes . Aquests 4 anys, o més, en l’ESO si no repeteixes . Pots tondre un bon any o un pitjor . Algunes matèries et poden servir per al futur, però altres no et serveixen de res .

Daniel Molina Ballesteros:

Per a mi l’ESO representa una cosa útil, perquè aprens coses noves.

El que no m’agrada són els nivells acadèmics, són massa diferenciats. Això comporta que els continguts siguim baixíssims respecte a estudis posterios.

Tot i això, estàs quatre anys per treure l’ESO i no pots treballar sin l’ESO.


Rodrigo Barrios Ozuna

Per a mi l’ESO és un avorriment, perquè són moltes hores d’estudi i mai m’ha agradat estudiar perquè  em costa molt concentrar-me. Hauria de ser menys hores en l’aula  i sortir a la mateixa hora que els nens de Primària (a les 14:00 hores.)

Ángel Ribas Peregrina

Per mi l’ESO està sent molt pesada. Haver d’estar 4 o 5 anys en una aula estudiant tot el dia se me fa etern. Allò bo de l’institut és que quan acabes tens el graduat i ja pots fer altres coses.

Merberling Nazaret Díaz Adón


L’ESO per a mi és una etapa de la vida molt important, ja que és la millor manera per estudiar i aprendre.

Els quatres anys més importants són els de l’ESO, perquè amb la Primària comences aprendre les coses bàsiques de les materies i després amb l’ESO les reforces. Així tindràs una bona educació i un bon aprenetatge en la vida de cadascú, és una etapa importantíssima.

A més, l’ESO també és cabdal perquè si vols fer el Batxillerat, o un Cicle Formatiu per tindre un bon futur a l’hora de treballar, l’ESO t’obrirà moltes portes en la teva vida.

Alejandro Vera Soto

Hola! el meu nom és Alejandro, i presentaré la meva opinió sobre l'ESO:

Jo considero que els estudis són importants, que és una eina que et servirà per defensar-te a la vida, perquè hi haurà gent intel·ligent que s'aprofitarà d'aquelles persones incultes que no tenen una base.

L'ESO és important, perquè és un nivell més avançat, perquè aprens molt més que a Primària, perquè tot el que aprenguis a l'ESO et servirà per al Batxillerat o si fas un mòdul, et servirà per qualsevol títol, per treballar ...

L'ESO és el fonament que et servirá a la vida. Molta gent s'avorreix i no acaba l'ESO, però sense l'ESO no arribaríem a molt perquè és molt important.


divendres, 20 de març de 2015

LA LECTURA AFAVOREIX L'EMPATIA

  • Parlant d'empatia i lectura... Bon cap de setmana!

  • Ara.cat

  • Ciència

  • Entrenar la ment amb la lectura afavoreix l'empatia


  • Ningú dubta dels grans beneficis que aporta la lectura: eixampla la nostra visió del món, amplia els coneixements, incrementa l'activitat i l'agilitat mental i proporciona benestar, entre altres coses. En definitiva, potencia la nostra humanitat, entesa en sentit ampli. Un aspecte important de la nostra humanitat és, també, l'establiment de relacions socials. Per participar en aquestes relacions, sovint complexes, necessitem ser capaços de captar els estats emocionals de les altres persones, per anticipar-nos i adaptar-nos a les seves accions: saber interpretar si estan tristos o contents, envejosos o col·laboradors, etc. ¿La lectura pot afavorir aquesta capacitat? Aquesta és la pregunta que es van fer David Comer Kidd i Emanuele Castano, de The New School for Social Research de Nova York, als EUA. Els seus resultats, publicats a Science, indiquen que llegir bona literatura de ficció incrementa temporalment la capacitat que tenim d'interpretar els estats emocionals i les intencions de les altres persones.
    La teoria de la ment
    Per establir i, sobretot, per mantenir relacions socials complexes, necessitem detectar i entendre les emocions dels altres, i inferir les seves creences i intencions. El desenvolupament d'aquesta capacitat, que de manera genèrica es coneix amb el nom de teoria de la ment, forma part del programari bàsic del nostre cervell, i es desenvolupa durant la infantesa i l'adolescència. Durant aquest procés cal un aprenentatge que la faci madurar.
    Aquest aprenentatge el proporciona la mateixa societat, amb les interaccions quotidianes entre els individus, infants i adults. Una mostra són les preguntes que de manera espontània sovint formulen els pares i els educadors als infants quan fan alguna acció que repercuteix en una altra persona, fent que reflexionin sobre com creuen que se sent l'altre, si content o trist, fent que observi l'expressió de la seva cara. La falta d'empatia s'associa a diverses psicopatologies que dificulten les relacions interpersonals.
    Lectura de qualitat
    La lectura incrementa la capacitat de deduir què pensen els altres. I per veure fins a quin punt la lectura d'obres literàries de ficció pot contribuir a desenvolupar aquestes capacitats, Kidd i Castano van dissenyar una sèrie d'experiments que van realitzar amb un nombrós grup de voluntaris. Primer, els van passar uns tests estandarditzats que permeten valorar la capacitat de deduir l'estat emocional i les intencions d'altres persones a través d'imatges facials.
    Després, els van donar a llegir fragments significatius de diversos llibres de ficció de reconeguda qualitat literària -no necessàriament bestsellers -, obres de ficció de poc valor literari i obres divulgatives sobre temes diversos. Finalment, els van tornar a fer passar tests. El resultat va ser molt clarificador. Els participants que havien llegit obres de ficció de reconeguda qualitat literària obtenien més puntuació en el segon test que en el primer, mentre que els que havien llegit altres tipus de llibres treien la mateixa puntuació en tots dos tests. És a dir, els del primer grup havien millorat temporalment la seva capacitat de deduir l'estat emocional i les intencions dels altres.
    Més imaginació, més empatia
    Segons els autors de l'estudi, l'efecte pot ser causat per la necessitat d'imaginar els personatges a partir de les descripcions que se'n fan, que en les obres amb qualitat literària inclouen frases i paraules sovint polisèmiques, amb construccions sintàctiques i matisos subtils i subjectius pel que fa al seu significat, que cal valorar mentalment en cada cas en funció del context. I això és, precisament, el que fa la nostra ment quan intenta deduir els estats emocionals i les intencions dels altres. Dit d'una altra manera, la lectura d'aquestes obres seria una mena d'entrenament mental que permetria agilitzar i diversificar aquests processos.
    La conclusió dels autors és que "la lectura de bones obres literàries de ficció incrementa la capacitat que tenim de captar els estats mentals dels altres, no només pel que fa al que pensem sinó també a com ho pensem, però aquest efecte pot ser transitori", cosa que justifica la conveniència de mantenir uns hàbits lectors regulars des de la infantesa i la joventut, que és quan es desenvolupa aquesta capacitat.

dimarts, 17 de març de 2015

TROBEN RESTES HUMANES DE L'EDAT DE BRONZE A UNA COVA DE LA MOLA

Com que heu demostrat tant d'interès en aquesta troballa aquí us deix l'article perquè el torneu a llegir si voleu:


Hallados restos humanos de la Edad de Bronce en una cueva de la Mola

El equipo de arqueólogos considera que el hallazgo abre una puerta para conocer la forma de vida y los ritos funerarios de los habitantes del 1.800 antes de Cristo En la misión colabran tres universidades y el área de Patrimonio de Formentera

17.03.2015 | 09:17
Hallados restos humanos de la Edad de Bronce en una cueva de la Mola
El equipo de arqueólogos que trabaja desde hace cuatro años en el poblado prehistórico de es Cap de Barbaria II, en Formentera, desveló ayer a este periódico un hallazgo que abre una puerta a la investigación y que arroja luz sobre los ritos funerarios de los primeros pobladores de la isla de la Edad de Bronce, 1.800 antes de Cristo.
Se trata de los restos humanos de una mujer, de entre 25 y 30 años de edad, que fue enterrada vestida con sus collares y junto a algunos objetos cerámicos que ya fueron localizados en la campaña del pasado año. En esta ocasión el equipo, formado por 17 investigadores entre especialistas y voluntarios, ha podido fijar la fecha del enterramiento gracias a los análisis de los restos. Ayer mismo seguían excavando y extrayendo restos humanos que podrían concretarse en un enterramiento doble, aunque hasta ahora solo han podido certificar la presencia de los restos de un solo cuerpo.
La cueva donde se encontraron estos huesos se sitúa en un acantilado de la Mola que los científicos han nombrado con el número 127, justamente para evitar su localización. Este enclave no es la famosa Cova des Fum, donde otro equipo de arqueólogos realiza prospecciones desde hace varios años, sino que se trata de una cueva situada en otra zona y cuyo acceso es difícil de encontrar, casi escondido, y que nada tiene ver con monumentalidad del sepulcro megalítico de Ca na Costa, situado a la orilla de s´Estany Pudent, aunque es de la misma fecha.
Los especialistas que dirigen esta excavación, vinculada con los trabajos del poblado de es Cap II, son científicos procedentes de la Universitat Pompeu Fabra, la Universidad de Cantabria y la Universitat de Tarragona.
La dirección del proyecto corre a cargo de Edgard Camarós, Marián Cueto, Pau Sureda y Luis Teira, miembros de institutos de investigación que dependen de las citadas universidades y que han encontrado el apoyo incondicional de la conselleria de Patrimonio del Consell de Formentera que les ofrece todas las facilidades y les autoriza a realizar las prospecciones.
Edgard Camarós explicó que la importancia de este hallazgo sirve para completar la investigación que están realizando desde hace cuatro años y que ahora va más lejos del poblado prehistórico de es Cap, en el que han trabajado en los últimos años.
Enterramientos en cuevas
Como científicos se plantean preguntas que intentan contestar con datos objetivos. En este sentido se cuestionaron al iniciar el trabajo dónde y de qué forma eran enterrados los habitantes de esos poblados prehistóricos situados, sobre todo en es Cap. Admiten que el sepulcro de Ca na Costa se sale de lo común, gracias a la investigación de Jordi Fernández y Benjamí Costa en los años setenta. Ahora han llegado a la conclusión de que los primeros pobladores optaban por enterrar a los difuntos en cuevas. Lo curioso es que no elegían para estos ritos los acantilados más cercanos a sus poblados sino que recorrían varios kilómetros para enterrarlos siguiendo un rito funerario que ahora intentan descifrar.
Edgar Camarós explicó que los restos fueron encontrados en la cueva 127 y han podido deducir que «vivía al límite». Es decir, que pasaba hambre, porque desarrolló enfermedades relacionadas con la malnutrición que se han detectado en alguna de las piezas dentales encontradas: «Sabemos que es una mujer por las dimensiones de la clavícula». Camarós insiste en que la información que aportan los huesos «refleja la historia» lo que les permite establecer una relación con el poblado de es Cap de Barbaria: «Hemos podido establecer las enfermedades que sufría esta mujer, ya que durante su proceso de crecimiento sufrió una hipoplasia, que es un estrés alimenticio, pasó hambre, y esto es interesante ya que en es Cap observamos cómo planteaban estrategias complejas de supervivencia, como es la intensificación de la explotación de los recursos».
Otra de las conclusiones es que esta mujer tuvo una fractura en el pie que acabó soldándose, lo que indica según los expertos una vida complicada en cuanto a movilidad. La tercera conclusión, de momento, es que su columna vertebral da muestras de sufrir «una artrosis impresionante en la espalda a los 30 años, lo que relacionamos con la actividad de molienda al estar agachada durante muchas horas».
Además se han encontrado botones y cuentas de collar.