divendres, 19 de desembre de 2014

CANVI DE DISSENY

Entre Nazaret i Rodrigo han actualitzat el disseny del bloc, esperem que us agradi i acceptem noves propostes!

dimarts, 16 de desembre de 2014

PARLANT DE METÀFORES...

El cartero y Pablo Neruda és una pel·lícula de l'any 1994 dirigida per Michael Radford i basada en la novel·la homònima d'Antonio Skarmeta.

La història intenta connectar dos móns: un el de la literatura representat per Pablo Neruda i altre el de la gent comú que viu el dia a dia, representat pel carter, Mario, qui se sent fascinat pel poeta.

Neruda ensenya el carter a utilitzar la metàfora com a instrument de seducció mentre que ell rep a canvi l'impuls vital per continuar en el seu exili...





dimecres, 3 de desembre de 2014

ELS ACCENTS, ENCARA SE'NS RESISTEIXEN?

Com que sembla que algú de vosaltres ha declarat la guerra als accents, intentarem posar una mica de pau.

Abans d'entrar al camp de batalla feu aquest exercici autocorrectiu, només es tracta de calçar-vos bé, identificar correctament la síl·laba tònica és capdal per poder accentuar bé.

Ara, repasseu els diftongs i demaneu-me qualsevol dubte que tingueu.

Realitzeu a casa aquestos exercicis i lliure-me'ls a classe, així us els podré corregir:

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare                comite                 mossen               cafe                        apren
enten                   pure                       ale                         pages                    impres
irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe
consome             congres               gairebe                fare                       interes
aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos
espos                   preso                    arros                     coto                      refos
exclos                   allo                        pero                      sino                      curios
talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran
proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem
escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin
xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu
feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin
artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera
academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen
palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei             olimpiades         dioptria                xassis                      elit
xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode
atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa
isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree


I per últim, repasseu els exercicis fets a classe i si encara penseu que heu de treballar més sobre el tema feu amb calma aquest dossier i anem comentant-lo, mentre guanyem la batalla als accents.

dimecres, 19 de novembre de 2014

CLIMES DEL MÓN: MAPES INTERACTIUS I ACTIVITATS

Cliqueu sobre la imatge per accedir a mapes interactius on veureu les diferents zones climàtiques i també on podreu realitzar activitats de reforç.



dilluns, 17 de novembre de 2014

COM FER UNA PREDICCIÓ METEOROLÒGICA

Segueix els passos següents:
1.-Busca icones que representen els principals fenòmens meteorològics que puguem trobar en la nostra comunitat, o millor encara inventa-te-les tu.
2.-Recorda que una predicció meteorològica serveix per informar del temps que tindrem en les pròximes hores o dies. Has de ser rigorós i aportar la màxima informació. Per això hauràs de tenir en compte les següents dades:

●Predicció en general
●Incidències en territoris de l’interior
●Incidències en territoris de la costa
●Incidències al nord, al centre i al sud
●Probabilitat de pluges
●Temperatures màximes i mínimes
●Evolució al llarg del dia
●Vent, direcció i força, la rosa dels vents
●Estat de la mar

I no cal dir que hauràs de tenir també unes certes nocions de geografia (de la teua Comunitat, coneixent-te les comarques i les seues capitals, o les altres comunitats autònomes, si amplies la teua predicció a tot el territori espanyol). Vols repassar-ho?
3.-Redacta la teua predicció tot utilitzant els recursos lingüístics adients.
4.-Revisa el text i comprova que està complet i que no tens cap falta d’ortografia.


Observa el mapa de les Illes Balears que trobaràs en aquest enllaç i ompli els buits que trobaràs en aquesta predicció del temps:


Bon dia.
Avui, el temps a  serà un tant  . A les del nord hi haurà possibilitat de , mentre que a Formentera no hi ha previsió de ______________.  En tota la  apareixeran a primeres hores,  matinals que tendiran a  a mesura que avanci el dia. Les  baixaran, podent arribar en alguns llocs de l’interior a zero. Serà un dia d’  , molt típic d’aquesta  de l’any.
Gràcies per la seua atenció i que tinguen un bon dia.

TEXTOS PREDICTIUS


Totes les prediccions fan pronòstics sobre fets que poden ocórrer o potser ocorrreran. Però no tots els textos predictius són del mateix tipus. Tots expressen anticipacions d’esdeveniments que poden esdevenir en un futur més o menys immediat però alguns parteixen de dades més objectives i d’altres de subjectives. En podem diferenciar tres:


-De caràcter personal o professional. Quan parlem sobre el que ens pot arribar a passar en la vida, sobre el que desitgem o el que temem que ens puga esdevenir.

-D’altres anuncien sense basar-se en cap dada tècnica o científica que ens passarà durant la setmana, el mes o fins i tot durant tot un any: estem parlant dels horòscops, la quiromància, les cartes astrals…

-Però d’altres es basen en observacions científiques que exigeixen un elevat nivell d’estudis i molta dedicació i que parteixen de dades fiables com són els anuncis dels resultats electorals, les previsions de catàstrofes naturals o simplement quin temps ens farà demà.

És molt important saber utilitzar les estructures gramaticals adequades per tal que el text que estem expressant diga realment el que desitgem que diga. Aquestes serien les fórmules lingüístiques que hauríem d’utilitzar per confeccionar textos predictius amb la màxima correcció:
segur
Futur:
probable

-Si el que anem a fer és la predicció d’un fet que estem segurs que ocorrerà hem d’usar:

1.-Si el fet és immediat caldrà utilitzar l’expressió d’immediatesa
estar a punt de + infinitiu.
Exemple:
"Està a punt de ploure."


2.-Si pel contrari sabem que ocorrerà en un futur pròxim o llunyà haurem d’emprar
el futur d’indicatiu.
Exemple:
"Demà anirem al cinema."
"L’any que ve farem 4t d’ESO."

-La predicció d’un fet que és probable que ocorrega s’expressa amb:

-Adverbis i locucions: segurament, probablement, potser, és possible que, etc… + verb en present d’indicatiu o de subjuntiu o en futur.
Exemple:
"Probablement nevarà a la Vall de Gallinera."
"És possible que demà vages al cinema."
"La falda segurament em vindrà llarga.
-Les perífrasis de probabilitat:
Verb deure + infinitiu.
Exemple:
"Devia ser dimarts quan es va assabentar de la notícia."

Verb poder + infinitiu.
Exemple:
"Si estudies pots arribar a aprovar."

TEMPS, CLIMA... I MAPES METEOROLÒGICS

Cliqueu en la previsió meteorològica d'avui per treballar sobre el temps i el clima i endinsar-nos en els mapes meteorològics.





Si voleu aprofundir sobre els conceptes per treballar el mapa meterològic pitgeu aquí

dimecres, 15 d’octubre de 2014

LES PROPIETATS TEXTUALS

Sabíeu que els textos tenen propietats? Reflexioneu sobre allò que voleu dir abans d'escriure-ho? Us feu esborranys? Penseu que el més important són les faltes d'ortografia? 

Mireu de fer-vos aquestes preguntes quan teniu un text a les mans o us proposeu crear-ne un de nou...

  • Adequació: Respon el text al tema proposat?
  • Coherència: Les idees estan ordenades d'una manera lògica? Hi ha connectors? Hi ha cap estructura deduïble com per exemple: plantejament, desenvolupament i conclusió? Les idees són visibles a primera vista
  • Cohesió: Les frases estan ben formulades? Hi ha concordança interna? I verbal al llarg del text? Es fa ús dels relatius i dels pronoms febles?
  • Correcció: Observeu faltes d'ortografia?

dilluns, 29 de setembre de 2014

LES FORMES DEL RELLEU

Entreu en aquest enllaç i cliqueu sobre els punts vermells per conèixer alguns noms de les formes del relleu.

dimecres, 24 de setembre de 2014

L'ESCALA DEL MAPA


Si considerem el mapa com la representació a escala reduïda d’una part de la superfície de la terra vista des de dalt; l'escala dels mapes és una xifra que ens indica les vegades que la realitat representada és reduïda sobre el paper. L’escala d’un mapa ens indicarà, doncs, el grau de disminució o de reducció aplicat, i ens permetrà d’amidar la distància entre diversos punts del mapa vistos des de dalt.

Així doncs, l'escala s'expressa amb una proporció, on el dividend és sempre 1, i indica una unitat del mapa; i el divisor, són les unitats de la realitat representada.

Exemple:
En un mapa a escala d’1:10.000, 1 cm sobre el mapa representa 10.000 cm = 100 m sobre el terreny i 10 cm sobre el mapa = 1 km sobre el terreny.
En un mapa a escala d’1:15.000, 1 cm sobre el mapa representa 15.000 cm = 150 m sobre el terreny i 10 cm sobre el mapa = 1,5 km sobre el terreny.


També es pot expressar l'escala d'un mapa amb una representació gràfica. Es tracta d'un regle graduat, en segments, amb indicació dels quilòmetres o els metres que representa cada un d'ells.

Per consolidar més encara els vostres coneixements sobre les escales aneu  a aquesta pàgina i a aquesta altra per practicar-hi.

dilluns, 22 de setembre de 2014

LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES

Coordenades geogràfiques amb Google Maps

Segur que avui només arribar a casa heu cercat a l'Atles la ciutat que es correspon amb les coordenades geogràfiques facilitades a classe. Ara, us deixo aquesta senzilla eina del Google Maps per tal que sapigueu les coordenades d'altres indrets del món i que els trobeu.

EL MÓN DE DIFERENTS MANERES

Si entreu a la següent pàgina podeu consultar dades concretes sobre els diferents països del món:




I des d'aquesta altra el veureu  de diverses maneres...



dimecres, 28 de maig de 2014

ELS VOSTRES PROGRAMES DE RÀDIO... PER FI!



          ELS XAFARDERS


Per Génesis, Lucio, Mayka i Nathalie


                                                                                                                   FUTBOL A CLASSE     

Per Jorge, Liliana i   Marla


ICCfm


Per Carlos i Iván


                                                                                                               Fora de Termini per Carlos Pazos

dimarts, 13 de maig de 2014

ELS DIARIS DEL MÓN EN UN MAPA


Newspaper Map ens permet visualitzar els diaris de tot el món en un  el món en un mapamundi basat en el sistema Google Maps. Cada diari està representat per un puntet o una àncora de colors que indiquen en quin idioma s'escriu. Es poden filtrar els resultats per territori i idioma. També disposa d'un mapa històric on hi ha indexats diaris antics de tot el planeta. El més interessant és que part del contingut està creat pels propis usuaris, que afegeixen els diaris locals que coneixen. El mapa permet veure les zones del món amb menys presència de mitjans de comunicació -Turkmenistan, per exemple- i els que contenen més diaris -Estats Units d'Amèrica o Japó-. 
                                                                                                                 (Informació extreta de VilaWeb)


dilluns, 12 de maig de 2014

POSA'T A PROVA: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL

Creus que ho saps tot sobre els mitjans de comunicació? Prova a fer el test.

Ara relaciona els conceptes amb els seus autors.

dimecres, 7 de maig de 2014

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

A hores d'ara, els mitjans de comunicació pertanyen a gran corporacions i és difícil, de vegades, discernir entre allò que és veritat i allò que està manipulat. Tot i això, les noves eines d'Internent han afavorit la participació ciutadana i l'accès a altres punts de vista de la realitat, encara que haurem d'anar alerta ja que la rigorositat de la informació pot perillar.

Nosaltres, però, haurem de conèixer abans com funcionen els mitjans tradicionals per desprès endinsar-nos en la potencialitat de la WEB 2.0 aplicada al periodisme.

Esteu preparats? Doncs vinga, a continuació teniu unes senzilles unitats i qüestionaris que de segur us ajudaran!











ELS GÈNERES PERIODÍSTICS



El periodisme, que informa de fets d'actualitat, també mira d'entendre aquests fets, i els interpreta i valora. Hi ha lectors, oïdors, telespectadors i internautes que, a més de cercar informació, també demanen anàlisi i opinió: no sols volen saber què passa, sinó també per què passa. 

Voleu saber-ne  més... Doncs en periodistes us haureu de convertir!






DECIDIM NOSALTRES O ELS MITJANS?

Creus que els mitjans de comunicació influeixen en com veiem el món? En les nostres opinions? En com vestim?

Visiona aquest vídeo i reflexiona-hi.

divendres, 21 de març de 2014

dilluns, 10 de març de 2014

MISSISSIPI, L'ÚLTIM ESTAT A ABOLIR L'ESCLAVITUD

Avui hem estat aprenent vocabulari sobre les lleis i hem acabat parlant sobre l'esclavitud, en aquest article publicat a El País, podeu veure com encara, l'any passat, l'estat de Mississipi no havia ratificat la llei de Lincoln.

Misisipi prohíbe la esclavitud

El Estado termina el proceso de ratificación de la 13 Enmienda gracias a la iniciativa de dos ciudadanos después de ver ‘Lincoln’


Sí, ha sido a propósito de Steven Spielberg y su última película.

 Ranjan Batra, un profesor de neurobiología en la Universidad de Misisipi, vio el pasado mes de noviembre la película Lincoln y nada más salir del cine se preguntó cuánto tardaron los diferentes Estados del país en ratificar la 13 Enmienda a la Constitución. A pesar de que el Congreso de Estados Unidos aprobó la medida que acabaría aboliendo la esclavitud en todo el país a iniciativa del presidente Abraham Lincoln, cada uno de los 36 Estados de la Unión debían hacerlo también individualmente.
Como cuenta el diario local The Clarion Ledger, Batra, de origen indio y nacionalizado en 2008, consultó con un compañero de trabajo, el especialista en anatomía Ken Sullivan. El siguiente paso fue buscar en Internet hasta dar con la página web usconstitution.net, que guarda un listado de todos los Estados que han abolido la esclavitud, a falta de Misisipi.
La 13 Enmienda fue aprobada en enero de 1864, cuando comenzó el proceso de ratificación de cada uno de los Estados y que exigía el apoyo de las tres cuartas partes de los miembros de la Unión para que entrara en vigor. A finales de 1865, Georgia dio su voto, mientras que otros Estados como Delaware, Kentucky o Nueva Jersey tardarían décadas en unirse.
El nombre de Misisipi aparecía en la lista de usconstitution.net con un asterisco —que todavía no ha sido retirado—, indicando que nunca había llegado a ratificar la 13 Enmienda. Batra y Sullivan indagaron hasta encontrar que el Estado sí había aprobado una ley que prohibiera la esclavitud en 1995. Sin embargo, el texto exigía que el secretario de Estado hiciera llegar una copia a los Archivos Federales para completar el proceso, algo que nunca sucedió.
“Tenía esa información en mis manos cuando llevé a mi familia a ver la película”, comentó Sullivan en la cadena ABC. “Sabía que lo iba a arreglar y que iba a ser parte de esta historia y me emocioné. Fue toda una lección de humildad saber que una gran parte de la historia de esta nación y de mi Estado siguen implicados en este proceso, el público se puso de pie y aplaudió al final de la película, algo que yo nunca había visto antes”.
Sullivan y Batra contactaron con las oficinas del secretario de Estado de Misisipi, Delbert Hosemann, para solicitarle que finalizara el proceso para abolir así finalmente la esclavitud. “Debimos hacerlo hace ya mucho tiempo”, declaró entonces Hosemann.
147 años después de la histórica gesta de Lincoln, el pasado 7 de febrero, el director de los Archivos Federales hizo oficial el registro: “el Estado de Mississippi ha ratificado la 13 Enmienda de la Constitución de los Estados Unidos”.




ARTICLE DEL DIARIO DE IBIZA AL VOLTANT DEL COL·LOQUI SOBRE LES PROSPECCIONS PETROLIERES

«¿Por qué deciden en Madrid qué pasa aquí con los sondeos?»

Sa Blanca Dona acoge un coloquio sobre las prospecciones dirigido a alumnos de Secundaria

08.03.2014 | 05:30
Irene Prats, Sofía Hernanz y David Sala, ayer, en la biblioteca del instituto Sa Blanca Dona.
Irene Prats, Sofía Hernanz y David Sala, ayer, en la biblioteca del instituto Sa Blanca Dona. 

Los alumnos de Ciencias Sociales de tercer curso de Secundaria del instituto Sa Blanca Dona aprendieron ayer, además de muchas cosas sobre las prospecciones petrolíferas, lo que es ser político. Todo gracias a los dos diputados ibicencos en el Congreso, el popular Enrique Fajarnés, y la socialista Sofía Hernanz. Fajarnés ni siquiera contestó a la invitación del departamento de Geografía e Historia del instituto para participar en una charla sobre los sondeos, según afirmó el moderador del encuentro, el profesor Luis Ruiz. Hernanz, que no solo contestó sino que también acudió, se saltó la primera norma del coloquio: no hablar más de diez minutos seguidos. Hizo una exposición inicial de media hora y con el mismo lenguaje que usaría en la Cámara o ante los periodistas.
En esos 30 minutos a la diputada le dio tiempo a explicar que fue durante un tiempo a Sa Blanca Dona, que fue su partido el que dio los permisos a Cairn Energy –«preferiría que no se hubieran dado, pero es que la liberalización del sector hacía muy difícil denegarlos»–, el cambio climático, la ley de hidrocarburos de Aznar, «que hay que cambiar», y el ministro de Industria, José Manuel Soria, cuyas palabras asegurando que no se puede dar marcha atrás a los sondeos confesó que le dan «miedo».
«Hay que diferenciar entre partidista y político. Partidista es el que sigue la línea del partido y político es el que busca lo mejor para los ciudadanos», apuntó el portavoz de Eivissa Diu No, David Sala, dirigiéndose a los estudiantes. «Y todos son partidistas», insistió antes de intentar convencer a los alumnos de la fuerza de la movilización ciudadana. «En este caso, los políticos han ido por detrás de la gente. Hasta que no han visto peligrar votos no han seguido al pueblo», afirmó Sala, que concluyó su exposición (de diez minutos exactos) animando a los escolares a defender aquello que aman, lo que le valió el aplauso de los adolescentes.
Sondeos como un motor de avión
Irene Prats, la coordinadora de educación ambiental del GEN, no pudo ser más gráfica. A los alumnos les quedó muy claro qué suponen los chorros de aire comprimido «cada diez segundos, las 24 horas del día, siete días a la semana, durante dos meses y medio» en que consisten los sondeos. Es como si los mamíferos marinos, los peces y otros seres que viven en el mar tuvieran las orejas pegadas al motor de un avión. Además, les insistió en que «el medio ambiente no tiene fronteras» y no vale rechazar las prospecciones aquí y despreocuparse de si se hacen en Canarias o en Arabia Saudí. «¿Qué coherencia sería esa?», interrogó.
«¿Por qué tienen que decidir en Madrid algo que nos afecta a nosotros? ¿Por qué decide sobre esto gente que no sabe quiénes somos ni qué hacemos?», preguntó Virginia, una de las alumnas, a la que aplaudieron y vitorearon sus compañeros. «Si un representante no defiende los intereses de los ciudadanos que le han votado, a eso se puede responder votando», se apresuró a contestar la diputada.
«No tengo muy claro que la democracia sea el mejor modelo para que nos gobiernen», apuntó, provocador, Sala. Prats, la única que pareció acordarse de que los alumnos de tercero de Secundaria aún no tienen edad para votar, les animó a formarse mientras llega ese momento para que el día que tengan que escoger a los gobernantes sean «personas críticas». Además, recordó que, en ocasiones, la Unión Europea, que está aún más lejos que el Gobierno central, ha sido quien «le ha dado un toque a España».
«¿Por qué antes de tomar decisiones los partidos no hacen encuestas para saber si la gente está a favor o en contra?», inquirió Vicky. Hernanz volvió a defender su oficio y, aunque reconoció que en el caso de las prospecciones «estaría muy bien» plantear un referéndum, destacó que no es necesario porque «los representantes de los ciudadanos» son muy conscientes de qué opina la sociedad sobre los sondeos. «Yo no quiero sentirme en un parvulario, donde todos deciden por mí, pero no me puedo pasar una hora al día votando cosas que me afecten. Tiene que haber unos representantes que conecten con la gente y tomen las decisiones adecuadas», señaló el portavoz de Eivissa Diu No, que, a la pregunta de uno de los alumnos sobre «¿quién gana con las plataformas?», respondió que el de las prospecciones en la costa de Ibiza «es un caso claro de privatización de los beneficios y socialización de las pérdidas».
«Si hubiera un accidente, ¿qué pasaría?», preguntó Marta. «Mataríamos a la gallina de los huevos de oro», contestó Sala, lo que dio pie a la educadora del GEN para defender la necesidad de «empezar a crear otros sectores de trabajo». No solo por seguridad sino porque, recordó, el turismo «también tiene un impacto» en el medio ambiente y genera «contaminación», señaló minutos antes de que sonara la campana del patio y pusiera fin a casi dos horas de coloquio sobre las prospecciones.