diumenge, 13 de setembre de 2015

TANCAT PER REFORMES




Comença un curs nou, són dies de preparatius, de conèixer companys, de recordar-nos dels que han començat etapes a altres llocs, de rebre nous alumnes, de retrobar-nos amb els que ja coneixem i comprovar com un estiu significa molt més del que ens pensem.

Comença un curs nou que tots volem sigui el més normal possible, que tots volem aprofitar al màxim per aprendre i compartir cada moment al centre i, per què no, fora també.

Però comença un curs nou marcat per una nova llei que no cal ni anomenar. Aquesta llei contempla la desaparició dels programes de Diversificació Curricular, aquesta llei no té en compte allò que passa dins els centres, aquesta llei no contempla les possibilitats que deixaran de tenir tants i tantes alumnes que ara són a les aules, o tal vegada encara no. 

Imatge extreta de la galeria Flickr de Florindapower
Fa 5 anys que vaig començar aquest bloc, que vaig començar a saber què era això de les TIC, 5 anys de canvis, 5 anys on l'alumnat ha dit la seva, en què l'han tingut en compte o han passat d'ell, però d'una manera o d'altra tots han deixat la seva petjada, la seva opinió, comentaris, bromes i crítiques, que sempre fan falta.

Que ningú es confongui, no és nostàlgia, el bloc és només una plataforma més, una eina substituïble per qualsevol altra que considerem pot ajudar més l'alumnat, que continua el seu aprenentatge molt més enllà dels entorns virtuals dels centres i de les parets de les aules. No és nostàlgia, és només la constatació que aquest curs tots els projectes d'un hipotètic curs de 1r de Diversificació Curricular, totes les noves idees que hagueren sorgit i que hagueren tombat les anteriors no han tingut lloc dins la reforma aprovada pel Govern.

Ara per ara tanquem per reformes, no anirem encara al cementiri dels blocs perduts, ens quedem per aquí, per si de cas, algun dia, el sentit comú guanya la partida a interessos que mai compartiré.

dijous, 25 de juny de 2015

dilluns, 8 de juny de 2015

ELS REPTES D'UN PAÍS ENVELLIT

Quina és la previsió de la població a l'Estat Espanyol en els pròxims anys? El país s'envelleix i hem de pensar si tenim motius per preocupar-nos i quins factors en condicionen l'evolució.

Cliqueu sobre la imatge per llegir l'article publicat a El País i extreure'n les vostres conclusions.



diumenge, 7 de juny de 2015

LA INCREÏBLE PREDICCIÓ D' ISAAC ASIMOV, FA MIG SEGLE, PEL 2014


Article publicat a VilaWeb 
Dimecres  01.01.2014 

El 1964 el científic i escriptor de ciència-ficció va escriure un text que encertava pràcticament com seria el món d'avui


En ocasió de la Fira Mundial de Nova York, que es va fer el 1964, el científic i escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov (1920-1992) va publicar un exercici de futurisme i va provar de pensar com seria aquella exposició internacional al cap de cinquanta anys. És a dir, el 2014. Tot i la complexitat d'aquesta mena de projeccions, augmentada a l'època per la creixent cursa atòmica que es vivia entre els EUA i l'URSS, Asimov va filar molt i molt prim.
El text, publicat al New York Times el 16 d'agost de 1964 amb el títol 'Visit to the World's Fair of 2014', comença precisament fent una predicció que, a l'època, ja era agosarada: 'La Fira Mundial de Nova York del 1964 és dedicada a la 'Pau a través de l'Entesa', en què s'aporten visions del món de demà que descarten una guerra termonuclear. I per què no? Si té lloc una guerra termonuclear, no tindria cap sentit de parlar del futur. Per tant, deixem que els míssils dormin eternament als seus caus i observem què ens espera en el món no atòmic del futur.'
Amb aquest punt de partença, Asimov es mostra entusiasmat del que ha d'arribar, tot i que reconeix que no sap què serà: 'Però puc imaginar-m'ho', hi deia.

Hi comentava, per exemple, que al 2014 les dones i els homes continuarien 'deixant enrere la natura per a crear uns ambients més adequats' per a viure, amb 'panells electroluminiscents' i 'sostres i parets que s'il·luminaran suaument'. 'Es podrà controlar fàcilment la temperatura de les cases, alliberades de les vicissituds de l'oratge.' També veia fa cinquanta anys com serien ara les cuines occidentals: 'Els aparells continuaran alliberant-nos de les tasques més pesades', deia abans de descriure ginys clavats als microones, les termomixs i les Nespresso actuals, a més de 'menjars semipreparats' desats al congelador: 'Però m'ensumo que, fins i tot el 2014, encara hi haurà un petit racó a la cuina on es podran cuinar àpats a mà, especialment quan hi hagi convidats.'

També hi parlava de robots, amb una precisió extraordinària: 'Els robots no seran comuns ni de bon tros el 2014, però hi seran.' I quant als ordinadors, deia amb raó: 'Si les màquines [d'IBM] ja són tan intel·ligents actualment, què no hem d'esperar d'aquí a cinquanta anys? Hi haurà ordinadors, molt miniaturitzats, que serviran de 'cervell' dels robots.'
I en telecomunicacions, l'escriptor i científic tornava a afinar moltíssim: 'Podrem parlar amb la persona a qui telefonem i també veure-la. La pantalla podrà ésser usada no sols per a veure la gent a qui truquem, sinó també per a estudiar documents i fotografies i llegir-hi fragments de llibres. Amb satèl·lits sincronitzats, surant a l'espai, es podran fer trucades directes des de qualsevol indret de la Terra, fins i tot des de les estacions meteorològiques de l'Antàrtida.'
Les prediccions d'Asimov no s'aturaven aquí: el 1964 esmentava ja films en tres dimensions, aparells electrònics alimentats per bateries (i no per fils elèctrics), pantalles de televisió planes a les parets, grans centrals d'energia solar...
I no sols l'encertava en qüestions terràqüies: 'Cap al 2014, només hauran aterrat a Mart naus no tripulades, encara que ja hi haurà plans per a enviar-hi humans.'

S'atrevia, fins i tot, a preveure la població mundial, que situava en 6.500 milions de persones al planeta (s'hi va acsotar: en són 7.000) i 350 milions als EUA (al cens del 2011 es van superar els 300).

Els comentaris finals, com pràcticament totes les prediccions, són espectaculars: 'Així i tot, la humanitat patirà greument la malaltia de l'avorriment, una malaltia que es propagarà any a any i que creixerà en intensitat. Això tindrà conseqüències mentals, emocionals i sociològiques serioses, i m'atreviria a dir que la psiquiatria serà, de lluny, l'especialitat mèdica més important el 2014. Els pocs afortunats que estiguin involucrats en tasques creadores seran la veritable elit de la humanitat, perquè seran els únics que faran alguna cosa més que servir a una màquina.'

I acabava etzibant la frase següent: 'De fet, l'especulació més ombrívola que puc fer respecte del 2014 és que en una societat d'oci forçós, la paraula més gloriosa del vocabulari serà 'feina'!'


dimarts, 28 d’abril de 2015

TIPUS DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ

Amb aquestes imatges segur que no teniu dubtes per identificar els tipus de piràmides de població.










dimarts, 24 de març de 2015

QUÈ ÉS PER A MI L'ESO?


Avui hem reflexionat a classe sobre què significa per vosaltres l'ESO, aquí deixem les vostres petites reflexions:




Josep Riera Marí:

Per mi l’Eso són 4 anys d’estudis durs i es fa molt llarg. De primària a l’Eso hi ha un gran canvi, ja que ens hem d’adaptar, els exàmens són molt diferents, els professors són més exigents. La definició de l’ESO és un canvi a l’exigència.


Daniel Sebastian Quituizaca Jimènez:

Per a mi l’ESO és una etapa de la vida que no la  soportes ni tu . Es molt angoixant: amb els estudis , els professors i classes . Aquests 4 anys, o més, en l’ESO si no repeteixes . Pots tondre un bon any o un pitjor . Algunes matèries et poden servir per al futur, però altres no et serveixen de res .

Daniel Molina Ballesteros:

Per a mi l’ESO representa una cosa útil, perquè aprens coses noves.

El que no m’agrada són els nivells acadèmics, són massa diferenciats. Això comporta que els continguts siguim baixíssims respecte a estudis posterios.

Tot i això, estàs quatre anys per treure l’ESO i no pots treballar sin l’ESO.


Rodrigo Barrios Ozuna

Per a mi l’ESO és un avorriment, perquè són moltes hores d’estudi i mai m’ha agradat estudiar perquè  em costa molt concentrar-me. Hauria de ser menys hores en l’aula  i sortir a la mateixa hora que els nens de Primària (a les 14:00 hores.)

Ángel Ribas Peregrina

Per mi l’ESO està sent molt pesada. Haver d’estar 4 o 5 anys en una aula estudiant tot el dia se me fa etern. Allò bo de l’institut és que quan acabes tens el graduat i ja pots fer altres coses.

Merberling Nazaret Díaz Adón


L’ESO per a mi és una etapa de la vida molt important, ja que és la millor manera per estudiar i aprendre.

Els quatres anys més importants són els de l’ESO, perquè amb la Primària comences aprendre les coses bàsiques de les materies i després amb l’ESO les reforces. Així tindràs una bona educació i un bon aprenetatge en la vida de cadascú, és una etapa importantíssima.

A més, l’ESO també és cabdal perquè si vols fer el Batxillerat, o un Cicle Formatiu per tindre un bon futur a l’hora de treballar, l’ESO t’obrirà moltes portes en la teva vida.

Alejandro Vera Soto

Hola! el meu nom és Alejandro, i presentaré la meva opinió sobre l'ESO:

Jo considero que els estudis són importants, que és una eina que et servirà per defensar-te a la vida, perquè hi haurà gent intel·ligent que s'aprofitarà d'aquelles persones incultes que no tenen una base.

L'ESO és important, perquè és un nivell més avançat, perquè aprens molt més que a Primària, perquè tot el que aprenguis a l'ESO et servirà per al Batxillerat o si fas un mòdul, et servirà per qualsevol títol, per treballar ...

L'ESO és el fonament que et servirá a la vida. Molta gent s'avorreix i no acaba l'ESO, però sense l'ESO no arribaríem a molt perquè és molt important.


divendres, 20 de març de 2015

LA LECTURA AFAVOREIX L'EMPATIA

  • Parlant d'empatia i lectura... Bon cap de setmana!

  • Ara.cat

  • Ciència

  • Entrenar la ment amb la lectura afavoreix l'empatia


  • Ningú dubta dels grans beneficis que aporta la lectura: eixampla la nostra visió del món, amplia els coneixements, incrementa l'activitat i l'agilitat mental i proporciona benestar, entre altres coses. En definitiva, potencia la nostra humanitat, entesa en sentit ampli. Un aspecte important de la nostra humanitat és, també, l'establiment de relacions socials. Per participar en aquestes relacions, sovint complexes, necessitem ser capaços de captar els estats emocionals de les altres persones, per anticipar-nos i adaptar-nos a les seves accions: saber interpretar si estan tristos o contents, envejosos o col·laboradors, etc. ¿La lectura pot afavorir aquesta capacitat? Aquesta és la pregunta que es van fer David Comer Kidd i Emanuele Castano, de The New School for Social Research de Nova York, als EUA. Els seus resultats, publicats a Science, indiquen que llegir bona literatura de ficció incrementa temporalment la capacitat que tenim d'interpretar els estats emocionals i les intencions de les altres persones.
    La teoria de la ment
    Per establir i, sobretot, per mantenir relacions socials complexes, necessitem detectar i entendre les emocions dels altres, i inferir les seves creences i intencions. El desenvolupament d'aquesta capacitat, que de manera genèrica es coneix amb el nom de teoria de la ment, forma part del programari bàsic del nostre cervell, i es desenvolupa durant la infantesa i l'adolescència. Durant aquest procés cal un aprenentatge que la faci madurar.
    Aquest aprenentatge el proporciona la mateixa societat, amb les interaccions quotidianes entre els individus, infants i adults. Una mostra són les preguntes que de manera espontània sovint formulen els pares i els educadors als infants quan fan alguna acció que repercuteix en una altra persona, fent que reflexionin sobre com creuen que se sent l'altre, si content o trist, fent que observi l'expressió de la seva cara. La falta d'empatia s'associa a diverses psicopatologies que dificulten les relacions interpersonals.
    Lectura de qualitat
    La lectura incrementa la capacitat de deduir què pensen els altres. I per veure fins a quin punt la lectura d'obres literàries de ficció pot contribuir a desenvolupar aquestes capacitats, Kidd i Castano van dissenyar una sèrie d'experiments que van realitzar amb un nombrós grup de voluntaris. Primer, els van passar uns tests estandarditzats que permeten valorar la capacitat de deduir l'estat emocional i les intencions d'altres persones a través d'imatges facials.
    Després, els van donar a llegir fragments significatius de diversos llibres de ficció de reconeguda qualitat literària -no necessàriament bestsellers -, obres de ficció de poc valor literari i obres divulgatives sobre temes diversos. Finalment, els van tornar a fer passar tests. El resultat va ser molt clarificador. Els participants que havien llegit obres de ficció de reconeguda qualitat literària obtenien més puntuació en el segon test que en el primer, mentre que els que havien llegit altres tipus de llibres treien la mateixa puntuació en tots dos tests. És a dir, els del primer grup havien millorat temporalment la seva capacitat de deduir l'estat emocional i les intencions dels altres.
    Més imaginació, més empatia
    Segons els autors de l'estudi, l'efecte pot ser causat per la necessitat d'imaginar els personatges a partir de les descripcions que se'n fan, que en les obres amb qualitat literària inclouen frases i paraules sovint polisèmiques, amb construccions sintàctiques i matisos subtils i subjectius pel que fa al seu significat, que cal valorar mentalment en cada cas en funció del context. I això és, precisament, el que fa la nostra ment quan intenta deduir els estats emocionals i les intencions dels altres. Dit d'una altra manera, la lectura d'aquestes obres seria una mena d'entrenament mental que permetria agilitzar i diversificar aquests processos.
    La conclusió dels autors és que "la lectura de bones obres literàries de ficció incrementa la capacitat que tenim de captar els estats mentals dels altres, no només pel que fa al que pensem sinó també a com ho pensem, però aquest efecte pot ser transitori", cosa que justifica la conveniència de mantenir uns hàbits lectors regulars des de la infantesa i la joventut, que és quan es desenvolupa aquesta capacitat.

dimarts, 17 de març de 2015

TROBEN RESTES HUMANES DE L'EDAT DE BRONZE A UNA COVA DE LA MOLA

Com que heu demostrat tant d'interès en aquesta troballa aquí us deix l'article perquè el torneu a llegir si voleu:


Hallados restos humanos de la Edad de Bronce en una cueva de la Mola

El equipo de arqueólogos considera que el hallazgo abre una puerta para conocer la forma de vida y los ritos funerarios de los habitantes del 1.800 antes de Cristo En la misión colabran tres universidades y el área de Patrimonio de Formentera

17.03.2015 | 09:17
Hallados restos humanos de la Edad de Bronce en una cueva de la Mola
El equipo de arqueólogos que trabaja desde hace cuatro años en el poblado prehistórico de es Cap de Barbaria II, en Formentera, desveló ayer a este periódico un hallazgo que abre una puerta a la investigación y que arroja luz sobre los ritos funerarios de los primeros pobladores de la isla de la Edad de Bronce, 1.800 antes de Cristo.
Se trata de los restos humanos de una mujer, de entre 25 y 30 años de edad, que fue enterrada vestida con sus collares y junto a algunos objetos cerámicos que ya fueron localizados en la campaña del pasado año. En esta ocasión el equipo, formado por 17 investigadores entre especialistas y voluntarios, ha podido fijar la fecha del enterramiento gracias a los análisis de los restos. Ayer mismo seguían excavando y extrayendo restos humanos que podrían concretarse en un enterramiento doble, aunque hasta ahora solo han podido certificar la presencia de los restos de un solo cuerpo.
La cueva donde se encontraron estos huesos se sitúa en un acantilado de la Mola que los científicos han nombrado con el número 127, justamente para evitar su localización. Este enclave no es la famosa Cova des Fum, donde otro equipo de arqueólogos realiza prospecciones desde hace varios años, sino que se trata de una cueva situada en otra zona y cuyo acceso es difícil de encontrar, casi escondido, y que nada tiene ver con monumentalidad del sepulcro megalítico de Ca na Costa, situado a la orilla de s´Estany Pudent, aunque es de la misma fecha.
Los especialistas que dirigen esta excavación, vinculada con los trabajos del poblado de es Cap II, son científicos procedentes de la Universitat Pompeu Fabra, la Universidad de Cantabria y la Universitat de Tarragona.
La dirección del proyecto corre a cargo de Edgard Camarós, Marián Cueto, Pau Sureda y Luis Teira, miembros de institutos de investigación que dependen de las citadas universidades y que han encontrado el apoyo incondicional de la conselleria de Patrimonio del Consell de Formentera que les ofrece todas las facilidades y les autoriza a realizar las prospecciones.
Edgard Camarós explicó que la importancia de este hallazgo sirve para completar la investigación que están realizando desde hace cuatro años y que ahora va más lejos del poblado prehistórico de es Cap, en el que han trabajado en los últimos años.
Enterramientos en cuevas
Como científicos se plantean preguntas que intentan contestar con datos objetivos. En este sentido se cuestionaron al iniciar el trabajo dónde y de qué forma eran enterrados los habitantes de esos poblados prehistóricos situados, sobre todo en es Cap. Admiten que el sepulcro de Ca na Costa se sale de lo común, gracias a la investigación de Jordi Fernández y Benjamí Costa en los años setenta. Ahora han llegado a la conclusión de que los primeros pobladores optaban por enterrar a los difuntos en cuevas. Lo curioso es que no elegían para estos ritos los acantilados más cercanos a sus poblados sino que recorrían varios kilómetros para enterrarlos siguiendo un rito funerario que ahora intentan descifrar.
Edgar Camarós explicó que los restos fueron encontrados en la cueva 127 y han podido deducir que «vivía al límite». Es decir, que pasaba hambre, porque desarrolló enfermedades relacionadas con la malnutrición que se han detectado en alguna de las piezas dentales encontradas: «Sabemos que es una mujer por las dimensiones de la clavícula». Camarós insiste en que la información que aportan los huesos «refleja la historia» lo que les permite establecer una relación con el poblado de es Cap de Barbaria: «Hemos podido establecer las enfermedades que sufría esta mujer, ya que durante su proceso de crecimiento sufrió una hipoplasia, que es un estrés alimenticio, pasó hambre, y esto es interesante ya que en es Cap observamos cómo planteaban estrategias complejas de supervivencia, como es la intensificación de la explotación de los recursos».
Otra de las conclusiones es que esta mujer tuvo una fractura en el pie que acabó soldándose, lo que indica según los expertos una vida complicada en cuanto a movilidad. La tercera conclusión, de momento, es que su columna vertebral da muestras de sufrir «una artrosis impresionante en la espalda a los 30 años, lo que relacionamos con la actividad de molienda al estar agachada durante muchas horas».
Además se han encontrado botones y cuentas de collar.

divendres, 13 de febrer de 2015

T'ESTIME, T'ESTIMO, T'ESTIM...


Segur que escoltant aquestes magnífiques cançons sabeu dir d'on són els grups... Gaudiu de la música!
















dimarts, 3 de febrer de 2015

VENTALL CULTURAL I LINGÜÍSTIC

Avui hem parlat a classe sobre el ventall de cultures i llengües d'Europa. Amb aquestos entretinguts articles de la revista Eureka aprendreu encara més sobre les llengües al món, com ara quantes llengües es parlen a Suïssa, com va existir una llengua que només parlaven les dones o fins i tot com funciona el llenguatge de les màquines!

Quin idioma es parla a Suïssa?

Nushu: la llengüa que només coneixien les dones

El llenguatge de les màquines

Des de la següent imatge accedireu al mapa lingüístic d'Europa on veureu detalladament la diversitat lingüística.

Imatge extreta de Bibiloni.cat

I ara, a demostrar tot el que sabeu sobre les llengües d'Europa! 




divendres, 30 de gener de 2015

ELS VOSTRES ESQUEMES SOBRE ELS ESTATS, BONA FEINA!



Merberling Nazaret Díaz Adón

Per Rodrigo Javier Barrios Ozuna

Per Daniel Alejandro Vera Soto


Per Ángel Ribas Peregrina


Per Daniel Molina Ballesteros